1. |
Farrera
04:27
|
|
||
|
Jo vull ser del color de les muntanyes,
de les muntanyes quan es pon el sol.
Ocres verds es fonen dintre dels meus ulls,
grisos blaus en sortir la nit.
Vull volar com el vent per entre els arbres
com quan s’eixampla sota el meu vestit…
Inventar un món, com quan érem petits,
camuflar-me en les serres de Farrera
on ningú m’espera.
Ara sóc una roda que s’enfila
de tírvies valls i arriba a Mallolís.
Viatja sol menjant a l’herba un cabirol,
careneja en el meu sentit.
I algú avui m’ha dit on, on s’amaguen els gorgs
camuflats entre els boscos de falgueres
on ningú m’espera…
I algú avui m’ha dit on, on s’amaguen els joncs;
roses clars enmig del riu s’encenen
amb un so fluix…
en aquest màgic capvespre,
el blat s’agrupa i m’encresta.
Cavalco un boix entre estrets camins de senglars,
de maduixeres i falciots passatgers,
que canten amb mi la cançó
del ressò de les muntanyes.
I algú avui m’ha dit on, on planegen els corbs,
remunts d'isard tremolen la tartera
entre la broma , m’esperen…
Vull donar-te amor si tu me’n deixes,
donar-te amor i si ho sents així.
Canta un puput abans d’anar a dormir...
Xiula, xiula, xiula com el més petit,
com quan s’eixampla sota el meu vestit.
Quan es pon el sol a Farrera.
|
||||
2. |
|
|||
|
-poema de Josefa Contijoch-
Llaurant la llera del riu vermell
que canta històries de calaveres,
eixuta pel vent i la sequera,
cactus hi trobes i fòssils rèptils,
i el quiet escorpí que t’hi esperava
per mossegar-te, per fer-te pols,
per fer-te llera del riu vermell
que canta històries de calaveres.
|
||||
3. |
Nen del Bosc
06:10
|
|
||
|
Perdut no fa gaire prop d’Alen
no trobo les petjades del meu nen,
li brillaven els ulls com un baladreu
quan marxava cap al bosc i em va dir adéu.
Passava hores sol sota els abrets,
no tocava les joguines del cubell
i callava si cantaven els ocells
quan pujava per les branques a prop d’ells.
Nen del bosc, nen del bosc...
Tres anys ja fa que no sé res d’ell,
deixo cada dia aquest cistell,
les alzines diuen “-Mai tornarà”,
una carta i un barret del teu germà,
deixo els meus desitjos en aquest farcell
i crido al bosc que escupi el meu tros.
Un silenci s’ha trencat.
Nen del bosc, nen del bosc...
Li brillaven els ulls com un baladreu
quan marxava cap al bosc i em va dir adéu.
Seguint els isards cap a Tressò,
va caure des de dalt a sota els horts,
els isards guaitaven però ja feien tard,
era hivern i el prat era tot glaçat
i tres àguiles lluitant amb tres voltors…
No era meu, sinó del bosc d’Alen.
Nen del bosc, nen del bosc...
I callava si cantaven els ocells
quan pujava per les branques a prop d’ells
i tres àguiles lluitant amb tres voltors…
No era meu, sinó del bosc d’Alen.
|
||||
4. |
|
|||
|
a Sant Roc de Farrera
(S.R.: Sant Roc, S.E.: Sta. Eulàlia, T.S: Tots Sants)
S.E. “Ho cremaré tot
com vàreu fer amb mi,
no quedarà fosc el camí
que m’ha dut fins aquí.
“Ara és tot clar,
lluïts sou impostors,
imatge rònega d’aquest indret.
Corcs de por a set verins pot ser un encert.”
S.E “Resa amb mi, creu-me,
demana tot el que creus i treu-me
aquesta creu que m’han volgut posar.”
S.R “Princesa d’encens,
preserva si em sents;
no veus que el món és una gran funció?”
S.R “On juga el valent”
S.E “…i perd l’innocent”
T.S “i guanya el fred de ment que
sap manipular la gent.”
S.E “Foc ardent de tots el més potent.”
( ... )
STA. Magdalena.: “Lacrimosa dies illa,
qua resurget ex favilla
judicandus homo reus.”
S.R. “Màscares del cel”
S.E. “Vides d’un infern”
T.S. “Que el vent del nord uneixi
cendres en l’amor.”
|
||||
5. |
Liquen roig
03:57
|
|
||
|
Liquen roig, liquen boig,
li cantaré una cançó d’amor.
Liquen roig, l’he confós,
un de tants i un per tots dos.
Per barrancs escarpats
mals retalls de la Pica d’Estats.
Jeu amb jeep, gos estrip,
no hi ha senyals, guardes forestals,
no hi ha pous, no hi ha trens,
només camins i líquens als peus,
camins de pols, camins de bens,
camins de bous, i líquens als peus.
Liquen roig, liquen boig,
li cantaré una cançó d’amor...
“Hay mal paso en la sección del sol.
Hay mal paso en la sección del mal.
Hay mal paso en la sección del sol
y pronto tendré que luchar.
Camino sola, camino en la sombra,
la sombra termina, ¡va tras de mi!”
Traginers i terratinents,
vénen de tots continents!
Cauen rocs, floten al vol,
floten pedres, rolling stones.
Motos de cross, trons d’asfalt,
quads s’esqueixen, i remouen fang.
Cavalls de sang, cavalls d’abans,
cabells a la cara “y rechinan marxando”
Pols envolen!
Camino sola, camino en la luna,
la sombra termina, no hay más que una.
Li cantaré una cançó d’amor, un de tants
i un per tots dos...
|
||||
If you like Bikimel, you may also like:
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
