Existeix la identitat sonora d’un lloc?

La resposta la trobem a l’últim treball de Bikimel “ FARRERA, CAN·SONS D.O.” (Temps Record, 2013). La cantautora s’enfila en aquesta ambiciosa producció per fer cançons a partir d’històries i sons d’un lloc concret. En aquest cas el d’un poble situat a l’ Alt Pirineu anomenat Farrera. La composició de les 13 cançons del disc s’inspiren en aquella soledat que vol fugir de les multituds i la sobreinformació per retrobar els orígens en la naturalesa i el món rural.

Després del seu debut “stat Jònic” (2010), Vicky de Clascà reapareix amb un exercici preciosista d’una gran riquesa vocal i compositiva. Al nou disc de Bikimel hi trobarem cançons medievals com “Confessions de Sta. Eulàlia”, acompanyada pel músic solsoní Roger Mas, llegendes com “Minairons” i cançons inspirades en la vida i la natura del poble com “Farrera” o “Nen del bosc”. També hi apareix el poema musicat “La llera del riu vermell” o els cantadors del Pallars, que ressorgeixen amb un “Kirieleison” versionat per la gent del poble; i més experiències que Vicky de Clascà dóna en forma de reflexions, vídeos i improvisacions.
Videoart: En el projecte hi ha un treball paral·lel pel que fa la imatge; la mateixa artista ha enregistrat uns vídeos a l’estil documental “video-art”, que ajudaran a donar més sentit a les cançons.



FASES DEL DISC:

Primera fase: La caça de sons: Després del viatge musical a Tuva (Sibèria), Vicky de Clascà va fer una estada al Centre d’Art i Natura de Farrera el mes de setembre de 2011. Allí va composar les cançons del disc i va enregistrar tots els sons que va poder. Amb el seu home studio portàtil gravava converses, sorolls d’objectes i alguna improvisació. La complicació arribava quant s’havia de gravar els cants dels ocells i altres sons de l’exterior perquè el frec del vent ho espatllava tot. Això va fer que la Vicky improvisés una sèrie de materials casolans per substituir els mètodes professionals. Entre els invents va posar una micròfon a dins una gàbia d’ocell que permetia deixar-lo penjat a una branca i cobrir amb una manta si feia vent. En una altre ocasió va submergir el mateix micròfon dins el riu posant-li un preservatiu i així captar la sensació des de dins de l’aigua. La cantautora diu: “-La mateixa experiència de recórrer l’indret amunt i avall amb una gravadora i mil cacharros, portava a creuar-te amb gent del poble i a tenir experiències que m’ajudaven a enllaçar amb el contingut de les cançons”.

Segona fase: Gravació amb banda a Burg Al poble del costat de Farrera hi ha un altre centre artístic i culinari que es diu “La Caseta de la Coma de Burg” (CCB). Tenen una sala de dansa enorme i amb unes característiques acústi- ques òptimes. Bikimel no va deixar perdre la ocasió per gravar-hi allí la part musical. Amb l’ajuda dels músics Lucas Suarez, Joan Motera i Ramon Prats va assentar les bases de algunes de les cançons. La part tècnica va quedar re- solta amb l’ajuda de Tomàs Robisco i Joan Carles Martin. En poques hores van transformar la sala de dansa en un estudi professional. A més de les cançons van tenir lloc improvisacions i performances, per posar coixí a les peces més experimentals. La gravació va concloure amb un enregistrament acústic enmig del bosc i un duet de Vicky de Clascà i Roger Mas a l’Església de Farrera.

Tercera fase: Producció a la Bucbonera Records. La tercera fase del projecte ve tenir lloc a La Bucbonera de Caldes de Montbui on es van enregistrar la resta d’instruments i col·laboracions. Paral·lelament des del “home studio” de Bikimel, les idees s’acabaven de aposentar i es traslladaven de nou a La Bucbonera, un procés de producció elaborat que va durar més de 3 mesos i no hagués estat possible sense la ajuda i suport de Tomàs Robisco.



CASTELLANO
/////////////////////////
¿Existe la identidad sonora de un lugar?
La respuesta la encontramos en el último trabajo de Bikimel: FARRERA, CAN·SONS D.O.” (Temps Record, 2013) -BARCELONA-. Un disco producido por la misma cantautora, que a partir del concepto de “Denominación de Ori- gen” basa las canciones en historias y sonidos de un lugar determinado. En este caso, el de un pueblo situado en el Alto Pirineo llamado Farrera.

Bikimel se refugia en esta soledad que quiere huir de las multitudes y la sobreinformación para reencontrar los orígenes en la naturaleza y el mundo rural. El resultado es una obra con piezas medievales como “Confessions de Sta. Eulàlia”, acompañada por el músico Roger Mas o canciones más folkies inspiradas en la vida del bosque como “Crying Creatures” o “Nen del bosc”. Un disco de experiencias que Vicky de Clascà también presenta en forma de reflexiones, vídeos e improvisaciones.

Después de su debut “Stat Jònic” (Temps Record, 2010), la cantante reapare- ce con un ejercicio preciosista de una gran riqueza vocal y compositiva.

FASES DEL DISCO:

Primera fase: La caza de sonidos. Después del viaje musical a Tuva (Siberia), Vicky de Clascà hizo una estancia en el Centre d’Art i Natura de Farrera durante el mes de septiembre de 2011. Allí compuso las canciones del disco y grabó sonidos del entorno.

Segunda fase: Grabación con banda en Burg. En el pueblo al lado de Farrera, en Burg, hay una sala de danza donde se realizaron las principales sesiones de grabación con banda.

Tercera fase: Grabando y mezclando en La Bucbonera Records. La tercera fase del proyecto tiene lugar en La Bucbonera Records, en Caldes de Montbuy, donde se realizaron las grabaciones adicionales. Paralelamente Vicky trabajó en su home estudio, editando y ultimando las ideas de producción. Ese proceso se realizó a lo largo de más de 3 meses.

BIOGRAFÍA VICKY DE CLASCÀ ( Barcelona, 1976) Autodidacta del piano y la guitarra, Vicky de Clascà empieza sus composiciones de pequeña. A los 18 años se introduce en diversas bandas de rock y blues como cantante girando por salas de Barcelona y alrededores. En el 2000 finaliza sus estudios de diseño y decide irse a trabajar a Sevilla, un período en el que también recibe formación de guitarra eléctrica. Después de dos años vuelve a su ciudad natal para centrarse en sus canciones con el nombre artístico de Bikimel, y es en 2007 cuando graba una maqueta en su “home estudio” que la lleva a competir con el grupo Manel en la final del concurso Sona9 (Enderrock). Poste- riormente edita su disco de debut “stat Jònic” producido con la ayuda de Ricky Falkner y Jordi Mora. Una voz desgarrada y densa que llama la atención de diversos artistas del panorama catalán (Mazoni, Gossos y Miquel Gil). En 2010 viaja a Siberia Oriental para aprender cantos guturales y replantear su trayectoria musical. Explorando todo un mundo de posibilidades se sumerge en el medio natural de los Pirineos para su siguiente trabajo “Canciones con Denominación de Origen”. Es entonces cuando consigue la creatividad y diversidad estilística que la artista andaba buscando.